La floració dels rosers és una meravella. No obstant això, sempre hi ha algún fong o pugó disposat a frustrar l'espectacle.

Els pugons i fongs solen ser una visita indesitjable i rebel a la qual molt aviat s'habituen els que cultiven rosers. Una manera de minimitzar el seu assetjament és, per començar, aconseguir plantes fortes i saludables. Això vol dir: 

• Situar els rosers en llocs assolejats i espaïosos. Si és en un test, ha de ser profund i d'un diàmetre d'almenys 40 centímetres. L'ideal és que el roser no ho comparteixi amb altres plantes. 

• Necessiten bona ventilació i per tant s'han d'evitar les plantacions denses, que impedeixen que circuli l'aire. 

• Les males herbes contribueixen a crear un microclima negatiu i serveixen de refugi a les plagues. 

• El substrat s'ha de mantenir hidratat, cosa que no vol dir que estigui ple d’aigua sinó fresc, evitant la sequedat de les arrels. 

• Estendre una capa de "mulching" contribuirà que es conservi la humitat. 

• És essencial que el test o el forat de plantació comptin amb bon drenatge. 

• Per assegurar una bona floració l'ideal és aplicar fems compostats dues vegades a l'any. L'excés de fertilitzant afavoreix la proliferació de pugons. 

• A l'hora de podar, les tisores han d'estar ben afilades i ajustades perquè els talls siguin nets i no es produeixin estrips.

• Si detectes una plaga o fong és imperatiu actuar immediatament per minimitzar el dany. Si tens dubtes sobre el tipus de malaltia fes una foto o porta un full o flor al teu centre de jardineria i demana que et recomanin el producte adequat per a controlar-la.

• Crema les fulles caigudes i les restes de poda ja que en ells romanen les espores dels fongs. 

• Un truc per mantenir allunyats els pugons: situa al costat dels rosers una planta de gerani llimona (Pelargonium crispum). El fort aroma cítric de les seves fulles dels espanta.