Coníferes com a plantes de nadal

Quan les caducifòlies estan despullades, les plantes de fulla perenne es converteixen en l’única garantia de verd en el paisatge melancòlic de l’hivern. Els llorers petits, els boixos retallats i les coníferes per a testos són, en aquesta època de l’any, el perfecte comodí per a donar color a la terrassa, al balcó o a l’entrada de la casa. El Flower Council of Holland fins i tot suggereix utilitzar-les com a plantes de Nadal.

Coníferes per a testos

Aquest trio de plantes sempre verdes es completa amb una sèrie de coníferes aptes per a testos. Actualment, entre elles destaquen per la seva popularitat dos cultivars de brillant color verd llimona: la Thuja orientalis ‘Aurea Nana’, de silueta ovalada molt densa i compacta, i el Cupressus macrocarpa ‘Goldcrest Wilma’, un tipus de xiprer de desenvolupament columnar que necessita una mica de poda, el fullatge plomós del qual fa olor de llimona si es prem. No obstant això, entre les coníferes per a test hi ha moltes opcions, tant en tonalitats —verd, daurat, verd-blavós, blau— com en formes. En general creixen lentament i no necessiten gaire manteniment.

Unes plantes d'escàs manteniment

Aquestes plantes requereixen poques atencions. T’expliquem quines són:

• Viuen millor al sol, tot i que el boix ‘Faulkner’ i el llorer toleren la semiombra, i fins i tot l’ombra.

• Admeten qualsevol tipus de sòl, encara que l’ideal és que sigui fèrtil i fresc. És essencial que dreni bé i es mantingui moderadament humit.

• S’han de regar amb regularitat, però sense excedir-se. En el cas del llorer cal esperar que el substrat estigui sec.

• Si viuen en test és important aportar-los adob de forma regular. A la primavera, i després de la poda, és clau per a ajudar-les a emetre nous brots amb força. Les coníferes necessiten poc adob.

• El boix i les coníferes són força rústics, en general. El llorer, en canvi, tolera fàcilment fins a -11° C (zones 8-9), però a partir d’aquesta temperatura comença a patir i convé protegir-lo o posar-lo a cobert.

• La poda només és necessària si els exemplars s’han fet massa grossos o han perdut la forma. En tot cas, es duu a terme dues vegades a l’any: al juny i a finals de setembre, o començaments d’octubre.

• Plagues i malalties: El cultiu en test les preserva dels patògens del sòl que acostumen a afectar-ne algunes. Al nord d’Espanya, el boix pot patir l’acció de les larves de la papallona Cydalima perspectalis, que es combat amb insecticides basats en el Bacillus thuringiensis ‘Kurstaki’.