Els agapants simbolitzen l’amor. El nom del gènere està format pels vocables grecs agape (amor) i anthos (flor). Va arribar a Europa (Regne Unit) de Sud-Àfrica l’any 1629 i des d’aleshores s’ha naturalitzat amb facilitat a moltes regions de clima suau.

L’Agapanthus africanus i els seus híbrids són plantes poc exigents. A continuació t’expliquem les poques atencions que necessiten:

Un lloc al sol o protegit si es tracta d’una zona molt calorosa, o allà on les glaçades superin els -7°. Toleren la sequera una vegada establerts i no els afecta l’aire del mar. A les zones molt fredes convé posar els testos a cobert durant l’hivern.

El substrat ha de ser lleuger, humit i una mica àcid. El més ideal és una barreja de terra de jardí i de sorra perquè dreni bé i el rizoma no es podreixi.

El test ha de ser espaiós i amb forat de drenatge perquè l’aigua no s’acumuli a la base. Necessiten rec moderat.

Durant l’època de creixement i de floració és important que el substrat romangui lleugerament hidratat, però no embassat. Si les fulles groguegen és signe que el sòl està massa humit. A l’hivern ha de mantenir-se pràcticament sec.

Acotxar el substrat farà que la humitat es mantingui i protegirà el rizoma durant els mesos més freds.

Un aportament mensual d’adob per a plantes de flor en potenciarà el creixement i la floració.

Retallar les vares florals pansides n’incentiva la refloració. Si la part aèria desapareix, les fulles seques s’han de podar ben arran al final de l’hivern per a assegurar-ne una brotada vigorosa.

Els agapants són plantes resistents a les plagues i a les malalties en general. És important mantenir els cargols i els llimacs a ratlla.

És recomanable dividir les mates cada sis o set anys, a final de l’estiu, per a rejovenir-les i multiplicar els exemplars.