Victòria dels Àngels és una de les grans llegendes de la lírica del segle XX. Va ser una de les sopranos més aclamades pels millors teatres d'òpera del món, una de les veus favorites del Gran Teatre del Liceu  que la va veure debutar i del Metropolitan de Nova York que va gaudir de les seves actuacions durant una dècada. Va ser a més una de les cantants més admirades dels escenaris europeus i espanyols en els que va oferir recitals històrics, molts dels quals han quedat immortalitzats en enregistraments antològiques.

Una sensibilitat que va saber compartir i comunicar, sempre amb generositat, i mitjançant la veu, possiblement el millor instrument de tots, el més fràgil. Amb aquest instrument, amb sensibilitat i domini de la tècnica, Victòria dels Àngels va fer un art amb el qual va sobrepassar una única forma musical com l'òpera. El lied, el concert i l'oratori van ser manifestacions en què la soprano barcelonina es va sentir còmoda, ja des dels seus inicis ia partir del seu debut al Palau de la Música Catalana, Al maig de 1944. Després d'una brillant carrera internacional pels cinc continents (sempre ben rebuda i estimada pel públic dels teatres i sales de concerts més prestigiosos del món), amb discreció i després d'un recital, la petita figura de victòria s'escorria per les bambolines de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya , el 28 de desembre de 1997. el 15 de gener del 2005, ens deixava per sempre, després d'regalar-nos un llegat que no té preu: el del seu cant.