La parra és un clàssic dels patis i jardins mediterranis que sempre s'agraeix. És tot un luxe poder gaudir dels nostres pròpis raïms i d'una ombra fresca a les tardes d'estiu ... seguida d'una bella otoñada. T'expliquem com crear un emparrat i com cuidar-lo.
La parra (Vitis vinifera) no és molt exigent amb el sòl, encara que ho prefereix amb bon drenatge. Tolera els substrats pobres, fins i tot calcaris. Els molt fèrtils, en canvi, poden provocar que creixi molt en verd i produeixi fruita de mala qualitat. Així doncs, l'abonat, en cas de fer-se, ha de ser limitat. El reg també ha de ser el just, tan sols en època de calor i amb moderació.
Escull un lloc assolellat i protegit per plantar la parra. Recorda que és una planta llenyosa que viu molts anys i, encara que el seu creixement es pot contenir amb la poda, cal tenir en compte que el tronc engrossirà cada any, així com el seu sistema radicular. Per tant, l'emplaçament ha de ser prou espaiós per evitar que s'aixequi el paviment o afecti els murs.
Amb el temps, la teva parra arribarà un pes considerable, el que aconsella comptar amb una estructura de emparrat capaç de suportar el seu pes, però també els efectes de la intempèrie durant molts anys. Hi ha moltes opcions d'estructures: les pèrgoles metàl·liques i de fusta són les més clàssiques.
Com guiar el creixement
Una vegada que has plantat la parra, escull el sarment (branca jove de la vinya) més robust i amb creixement vertical per formar el futur tronc de l'exemplar. Col·loca sobre el tutor definitiu, lligant amb un cordill de manera que creixi envoltant en espiral.
En els successius anys hauràs de guiar una branca fins a la zona que triïs perquè ramifiqui. I a partir d'aquí, seleccionar les branques que donaran l'estructura principal de la copa de la parra, de les que sortiran les branques secundàries.
L'estructura principal es mantindrà estable al llarg de la vida de la parra, i és sobre les branques secundàries on realitzaràs la poda de fructificació. Elimina els xucladors que surtin a la part baixa de la planta.
Les parres fructifiquen en la fusta de l'any anterior. Hauràs podar aquestes branques quan hagi perdut la fulla, respectant diverses gemmes (el seu nombre dependrà de la varietat escollida i de a quina altura floreixi). Com a norma general: com més gemmes deixis més raïms obtindràs, encara que si deixes massa els fruits seran de menor qualitat.
Les parres són atacades amb freqüència per ocells i vespes; la millor solució és cobrir els raïms amb una malla fina o bosses de paper. Si notessis la presència d'alguna plaga o fong pregunta com combatre'ls en el teu centre de jardineria La Noguera.