• Exposició: El més assolellada possible.

• Substrat: Encara que és capaç d'adaptar-, prefereix els sòls solts i ben drenats.

• Abonat: Els pèsols, com les altres lleguminoses, són capaços de fixar el nitrogen de l'aire, de manera que no cal aportar fertilitzants alts en aquest element. Sí necessitaran, en canvi, una aportació de fòsfor i potassi. En el conreu previ a la sembra pots afegir adob orgànic (compost o humus de cuc), que en ser complex proporciona a les mates tots els elements nutritius que necessiten per al seu correcte desenvolupament.

• Reg: Depèn de l'època en què es sembri. Durant l'hivern i la primavera primerenca hauràs regar només en cas de sequera. Amb l'arribada de la calor hauràs de començar a aportar aigua quan observes que el substrat s'asseca; quan surtin les flors i durant la fase de producció de la planta el reg s'ha de fer amb regularitat. En el cultiu en contenidor cal regar més sovint ja que la quantitat de substrat és limitada. Els pèsols són propensos a les malalties per fongs; evita que es mullin les fulles -i retarda l'aparició del oídio- regant per degoteig localitzat. També és molt important evitar l'embassament.

• Encoixinat i protecció contra el fred : Embuatant el peu de les mates amb matèria orgànica (palla, restes de poda triturats ...) aconseguiràs defensar-les del fred i la calor excessius, mantindràs el substrat humit més temps i frenaràs la proliferació de males herbes. Durant la tardor i l'hivern serà necessari protegir les plàntules del fred.

• Sembra: Els pèsols es poden sembrar des de la tardor fins al començament de la primavera, segons la regió climàtica. El moment de la sembra de determinar també l'època de collita: les més primerenques donaran fruits a finals de la primavera, i les més tardanes a l'estiu. També es poden sembrar al maig per collir al novembre. Els pèsols es sembren directament a la terra, a raó de 4-5 llavors per cop. Els cops s'han de separar uns 30-50 centímetres, segons la varietat.

Els de enramada es poden sembrar a banda i banda d'un llom a portell, és a dir, en línies paral·leles encara desplaçades, de manera que cada planta es situï entre dues plantes de la línia següent, formant triangles.

• Asprada: Quan les varietats de enramada hagin crescut una mica i apareguin els primers circells hauràs de col·locar unes canyes en forma de tipi al llarg de la plantació, unint-les en l'extrem superior i reforçant amb canyes transversals tant en la creu com a uns 20 centímetres d'alçada. En les de mata baixa no és imprescindible l'entutorat perquè el seu desenvolupament vegetatiu és menor.

• Collita: Els pèsols s'han de collir regularment quant entrin en producció. Espera que el gra engrosseixi però mai deixis que la beina envelleixi i es torni dura.