• Exposició: L’Skimmia japonica prové dels boscos, per això creix millor en semiombra o ombra, la qual cosa afavoreix un desenvolupament òptim de les baies. Viu bé fins i tot al peu dels arbres. Les vores de les fulles dels exemplars exposats a ple sol es decoloren. També es pot cultivar a dins de casa com a planta d’interior.

• Rusticitat: És moderadament rústica. Pot resistir temperatures de -10 graus (zones 7-9), però convé protegir-la de les glaçades intenses i dels corrents d’aire forts. Tolera bé la contaminació atmosfèrica.

• Substrat: Prefereix un substrat húmic, fresc, ben drenat i lleugerament àcid, com el dels rododendres (acidòfils). Si el pH del sòl és alcalí, el fullatge pot desenvolupar clorosi i tornar-se groc.

• Reg: Ha de rebre aigua de forma regular. No tolera bé la sequera, per tant caldrà vigilar el reg, tot i que tampoc no li convé massa humitat a les arrels. El substrat ha de romandre lleugerament humit, però en cap cas embassat. Si es cultiva en un test és important assegurar-li un drenatge perfecte.

• Fructificació: En el seu cas, com que és una planta dioica, perquè el peu femení produeixi baies és imprescindible la presència d’un exemplar masculí. Disposant d’un peu masculí cada dos, o fins a sis, peus femenins la pol·linització estarà assegurada. Els peus masculins es distingeixen per la forma, la floració lleugerament més vigorosa i les flors amb pistil. Demana al teu centre de jardineria que t’ajudin a identificar-los.

• Plantació: Es pot plantar tot l’any, encara que les èpoques més apropiades són la tardor i la primavera.

• Poda: No li cal. A més, retallar-la podria comprometre la floració següent, o la producció de les baies. Si fos necessari, la poda hauria de fer-se abans que es formin els botons florals.

• Adob: A la primavera convé afegir-li fertilitzant tipus Osmocote.