El gènere  Cyclamen  abasta unes 20 espècies de plantes de flor típiques de l'hivern. Entre elles figura el popular  C. persicum,   conegut també com violeta persa o violeta dels alps, encara que sense cap parentiu amb les violetes. Aquesta bivac que sol emprar-se com anual és una herbàcia tuberosa originària de la Mediterrània oriental. Els seus nombrosos conreessis híbrids s'usen en interiors, però també a els jardins.

Flors:  Aquesta petita planta destaca per aa a els seves vistoses flors de diferents tons rosats, blanc, vermell, porpra ... amb en en en en pètals vellutats més foscos a la base, que és pleguen cap amunt. Les gemmes florals solen sorgir des de finals de la tardor fins a la primavera.

Fulles:  Grans i arrodonides o en forma de cor, aa a els fulles són coriàcies, verdes per l'anvers i vermelloses paper revers, i presentin decoratius dibuixos agrisats. Les fulles creixen sobre llargs pecíols que sorgeixen d'un punt a la tija tubers.

Cures:  Tot i tenir fama de difícil, el ciclamen viu molt de temps si és tinença en compte quant quant a els seves necessitats: un lloc fresc (no més de 18º i no menys de -5º) i lluminós, sense sol directe, i 1 ambient humit; no suporta la calefacció ni la sequedat que produeïx. No s'han de mullar a els fulles ni les flors; El millor és subministrar aigua al plat perque l'absorbeixi pèls forats de drenatge del test, i eliminar la sobrant. El substrat no s'a d'assecar, però l'excés d'aigua olla propiciar la podridura. Les flors i fulles marcides s'han d'eliminar.

Consell:  Els conreessis de ciclamen llueixen a l'interior com exemplars solitaris o en cistelles de flors, però també a l'exterior.

 Flor: hivern-primavera

 fulles perennes

 Temperatura Mitjana-baixa

 Molta llum, sense sol directe

 Sòl ric, profund i ben drenat

 Reg Abundant, sense entollar