Les crasses són plantes fàcils de cultivar i exigeixen poques cures, sempre que es respectin algunes regles bàsiques.

• Què temperatures prefereixen? La immensa majoria de les crasses toleren les temperatures altes, no així el fred (-1º, zones 10-11). Els kalanchoes, Echeverias i crásulas, per exemple, comencen a passar-ho malament quan el termòmetre s'acosta als 0º. En canvi molts sedums i ágaves són molt rústics i toleren grans freds. A les zones de clima mediterrani i subtropical es poden conrear a l'aire lliure molts ágaves, aloes, sedums, Haworthia fasciata ...

La humitat ambiental i l'excés d'aigua al terra redueix la resistència de les crasses al fred. Si es presenten aquestes condicions o és zona de gelades caldrà portar-les a l'interior a l'hivern; si no és possible caldrà cobrir-les amb una manta d'hibernació o amb una arpillera. Moltes d'elles necessiten passar una miqueta de fred a l'hivern per florir.

• ¿Sol o semiombra? Que procedeixin de zones semidesèrtiques no vol dir que totes les crasses visquin bé a ple sol. Les hawortias i gasterias no porten bé el sol directe, per exemple; en canvi, aquesta és la situació ideal per ágaves, aloes, crásulas, Echeverias, kalanchoes, sedums ... Els aenios i senecis, per la seva banda, necessiten una llum tamisada en les hores més calentes de l'estiu.

Si es cultiven de portes endins, han de situar al costat d'una finestra on rebin molta llum, preferentment orientada al sud, cas contrari es ahilarán i debilitaran. Al voltant d'abril, una vegada que hagi passat el perill de les gelades tardanes, agrairan que les tregui a l'exterior, però caldrà habituarlas poc a poc: exposar una hora un dia, dos al següent, i així fins a completar dues setmanes. Aquest mateix procediment convé aplicar també a les plantes molt joves ia les que s'acaben d'trasplantar.

• Què substrat necessiten? Originàries com són de climes semiàrids, prefereixen una terra pobra i sobretot porosa, que els asseguri un excel·lent drenatge i ventilació. Els substrats específics per a cactus són els més adequats, ja que contenen més altes dosis de magnesi, que prevé la podridura radicular. Convé trasplantar-a la primavera. És important manipular-les amb cura; són molt fràgils i per les ferides poden colar-se fongs.

• Es han d'abonar? Si s'observen les zones d'on provenen i el seu lent creixement, les crasses no evidencien grans necessitats nutricionals. Només les que viuen en test poden necessitar abonament, encara que sempre amb mesura, i sobretot per estimular la floració. Convé utilitzar fertilitzants específics per a cactus i crasses de març a setembre, i aplicar-los sempre sobre el substrat humitejat, respectant la dosi i la freqüència indicades en l'envàs.

• Quines malalties pateixen? Els mals que assetgen les crasses provenen de l'excés d'aigua en el substrat i / o una atmosfera humida, mal ventilada i freda (fongs de podridura), molta ombra (cotxinilla cotonosa, sobretot, però també cerosa), cremades produïdes pel sol (per això cal aclimatar abans d'exposar-les del tot a l'exterior), excés de sequedat i calor (aranya roja). Llimacs i caragols troben apetitosos les seves tiges i fulles carnosos. Si groguegen les fulles pot ser símptoma de clorosi a causa d'un sòl alcalí.

• Com multiplicar-les? En general, cada full de les crasses és capaç de generar una nova planteta. També es poden separar els fillols que van naixent al costat a la tija o les rosetes. Només cal entrerrar tot just el plançó, branqueta o base de la fulla en un substrat de sorra i torba humitejat.