La fruita seca, un aliment apreciat des de sempre per les seves grans propietats nutritives i la seva llarga conservació, estan vivint un auge en els últims anys a la calor d'una demanda que els ha convertit en una inversió summament rendible. Molts d'ells, vells coneguts de l'entorn rural dels nostres avis, són de fàcil cultiu.

AMETLLER (Prunus dulcis)

L'ametller té el seu origen al Pròxim Orient, des d'on va arribar a la península Ibèrica en els vaixells fenicis. És una espècie molt dura, que s'adapta bé al clima mediterrani. Resisteix bé la sequera i tota mena de terrenys, encara que els prefereix solts i amb bon drenatge. És un dels fruiters de la família de les rosàcies que menys hores de fred necessita per fructificar (més avall t'expliquem què són les hores-fred). Cada any, cap a finals de l'hivern, brinda el seu impressionant floració abans que brollin les fulles, el que el converteix a més en un interessant arbre ornamental.

L'ametlla, ingredient imprescindible de moltes de les receptes de la nostra rebosteria tradicional, és un fruit ric en olis i vitamines, entre elles la I. La maduració té lloc, segons varietats, entre finals de l'estiu i principis de la tardor. L'obertura de la part carnosa del fruit dóna el senyal que ja es poden collir. Convé tenir-los un temps assecant per facilitar la seva conservació.

Alguns dels conreessis més comuns d'ametller són:

• 'mollars': Varietat de closca tova, més fàcil d'obrir, encara que amb el risc d'una major sensibilitat als atacs de fongs i insectes.

• 'Guara': De closca dura, molt estès en els últims anys per ser autofèrtil. És de floració tardana i per tant capaç de salvar la producció de les gelades.

• 'Llargueta Desmai':Es tracta d'una varietat tradicional de fruit allargat i closca dura, de floració primerenca.

FESTUC (Pistacia vera)

El festuc o alfóncigo és un arbre natiu de les zones muntanyoses d'Àsia Occidental i Grècia que produeix un dels fruits secs més apreciats del món. A Espanya pot conrear-se en l'altiplà, no així en les zones costaneres, ja que necessita bastants hores-fred per fructificar i sequedat perquè s'obri la closca. En general s'assenta bé en les zones d'olivera i ametller. Tot i que pot viure en climes semiàrids, per augmentar la producció és convenient regar-lo en l'època de generació del fruit.

És molt important tenir en compte que el pistatxo és un arbre dioic, és a dir, els peus femenins donen fruit i els masculins només pol·linitzen. A més, la pol·linització es porta a terme només per l'aire, de manera que a l'conrear pistatxos caldrà plantar algun peu mascle i, si pot ser, en la línia dels vents dominants.

El pistatxo floreix entre abril i maig i el vistós fruit madura ben entrat l'estiu. Un cop collits s'han de deixar assecar un temps al sol abans de degustar-los. Recorda que el pistatxo, com l'olivera, té una forta tendència a la alternança de producció: poden donar molta producció un any i poca a el següent.

AVELLANER (Corylus avellana)

L'avellaner és un arbust gran de climes temperats a Espanya, apareix sobretot en la meitat nord que pot arribar als cinc metres d'alçada. És una planta rústica que no requereix cures especials, tot i que no ha de faltar-li aigua, ja que és sensible a la sequera. El seu fruit, l'avellana, té un alt contingut en olis, el que fa d'ell un saborós i energètic aliment. Madura entre agost i setembre. Des de sempre s'ha plantat en els límits de les finques per la seva abundant fullatge, els seus fruits i la seva fusta resistent i flexible.

Hi ha una varietat ornamental, el Corylus avellana 'contorta', de cridaneres branques retorçades. El conrear 'Xarxa Majestic' té fulles purpúries.

En la forma tradicional de cultiu es escapçar la planta quan és jove perquè produeixi nombroses i llargues vares, que es van substituint per altres de més joves a mesura que les primeres envelleixen i perden productivitat.

NOGUERA (Juglans regia)

La noguera és un arbre de grans dimensions i potent sistema radicular no apte per a horts petits, però magnífic i de gran lluïment si disposa d'l'espai adequat per créixer. S'ha cultivat tradicionalment tant pel seu fruit com per la seva fusta d'excel·lent qualitat. S'adapta bé als climes ibèrics, però si no disposa de precipitacions suficients és aconsellable plantar a prop d'algun curs d'aigua.

Al  ser un arbre de grans proporcions es pot esperar que vagin caient els fruits, ja que estan destinats a un consum domèstic. Un cop recollides les nous s'han de deixar assecar un temps per assegurar-se que el seu contingut en aigua sigui menor i es conservin millor. A partir d'la tardor es pot gaudir en abundància d'aquest saludable fruit, ric en àcids grassos Omega 3.

QUÈ SÓN LES HORES FRED?

Són el mínim d'hores de fred (normalment per sota de 7º) que necessiten algunes espècies de climes temperats per trencar la dormancia hivernal i florir i fructificar adequadament.