Recorre els paisatges "El paso de la laguna Estigia" amb l'investigador botànic Eduardo Barba presenta un ric i meticulós repertori de plantes. A més d'un pintor de paisatges extraordinari, Joachim Patinir (c. 1480–1524) va ser un observador meticulós de les plantes. La complexitat botànica de les seves obres és espectacular, amb un nivell de detall únic, que no he observat en altres pintors, explica l'investigador i jardiner Eduardo Barba. Paraula de l'autor de la catalogació del repertori vegetal representada en més de 1.800 obres de la col·lecció del Museu del Prado i el Jardí del Prado, l'últim fenomen editorial relacionat amb la jardineria, un motivat passeig botànic per les obres dels grans mestres presents a la pinacoteca.

La complexitat botànica de les seves obres és espectacular, amb un nivell de detall únic, que no he observat en altres pintors, explica l'investigador i jardiner Eduardo Barba.

Aquesta fidelitat en la representació botànica, que Barba atribueix a una observació directa del natural, arriba a la seva màxima expressió en el Pas de la Llacuna de Stigia i, més concretament, a la vora de l'infern, que reproduïm en aquesta pàgina, un dels fragments més excel·lents de pintura del Museu del Prado.

A la costa amable com enganyosa de l'infern, les tasses de poma mostren els fruits a les branques que reben més sol, es pot veure una ferida al tronc, les escopinyes exhibeixen la seva estructura d'esbarzer, clarament diferent de l'arbust de la Rosa Gal·la... Patinir té prou pinzellades mil·limètriques per representar les flors "quatre pètals", aquí hi ha una llicència artística, segurament per motius simbòlics i fruites de les maduixes...

 El Paradís de costa rocosa i difícil, manté un altre repertori botànic... per descobrir davant de la pròpia pintura a la seva sala del Prado.

 "Els meus ulls van a la costa de l'infern"

On es troba un dels fragments botànics més gloriosos de la col·lecció del Museu del Prado i, per a mi, un dels més bells de la història de l'art. Aquella deliciosa pomera, just a la vora, que es refugia sota les seves branques carregada de fruites d'una rosa, violetes, celidònia, maduixes, i un lilium amb les seves flors blanques, una de les deu plantes més representades de la col·lecció del Prado.