El sòl ha de ser profund, esponjós, ni molt compacte ni molt porós, ni sec ni humit, amb bona retenció d’aigua però amb bon drenatge...

Sembla una missió impossible, oi? Els veritables experts saben que hi ha molts aspectes que incideixen en les capacitats del sòl per proporcionar bones collites. Perquè vagis coneixent una mica més el teu hort, tant si el tens en un calaix de cultiu com si el tens a terra, et parlarem dels tres principals aspectes del substrat que cal tenir en compte: l’aspecte químic, el físic i el biològic.

L’aspecte químic ens parla dels nutrients del sòl amb la seva coneguda relació NPK que segurament hauràs vist en molts envasos d’adobs i fertilitzants. Aquestes lletres corresponen als elements químics Nitrogen, Fòsfor i Potassi, tres elements que han de tenir una relació de quantitats concreta a qualsevol sòl, i que és molt important que estiguin equilibrades segons les necessitats de cada planta. També s’ha de tenir en compte les quantitats de zinc, ferro, coure... L’aspecte físic té en compte l’estructura del sòl, és a dir, el nivell ideal de esponjositat que trobem entre la compactació i la porositat. I l’aspecte biològic està relacionat amb la presència de microorganismes beneficiosos per a les plantes.

Alguns consells per obtenir un sòl ideal: si cultives el teu hort a terra has de llaurar en profunditat (fins a uns 30-40 centímetres) abans d’iniciar un cicle de cultius: tombarlo, airejar i esponjar-lo. Elimina pedres grans i arrels velles, i esmicola terrossos. Si és un minihort en un contenidor, n’hi haurà prou amb entrecavar i regirar el substrat per trencar la crosta superficial.

També serà molt beneficiós per al teu hort fer aportacions periòdiques d’adob orgànic barrejant-ho bé amb la terra. Augmentar la quantitat de matèria orgànica millora l’estructura de l’substrat, és a dir, guanya capacitat de retenció d’aigua, nutrients i calor. Això contribueix a aglutinar els sòls sorrencs, i a airejar els sòls argilosos o endurits. A més, revitalitza el sòl afavorint l’activitat microbiana. Les aplicacions se solen efectuar de dues maneres diferents: com a abonat de fons abans de la plantació per recuperar els nutrients extrets pel cultiu anterior, o com a abonat de cobertura per aportar nutrients específics durant el cultiu que afavoreixen la floració o el quallat i engreix de els fruits.