Entre les bulboses d'estiu hi ha un trio capaç de revolucionar amb les seves grans flors la teva terrassa o el teu pati: assutzenes, cales i estrelles de Betlem. Es poden utilitzar buscant varietat de colors o escollint només les de floració blanca, barrejant les tres o apostant només per un. Aquest any són la planta protagonista de juliol del Flower Council of Holland.

Cales, assutzenes i estrelles de Betlem són un trio de vivaces bulboses que inicien la floració al maig-juny i la perllonguen fins i tot fins a l'hivern, segons el benigne que sigui el clima.  La seva presència a patis i terrasses sempre resulta espectacular.

Les assutzenes (Lilium) donen flors de sis tèpals impactants en grandària i colorit. Les més habituals formen part del grup  (Lilium longiflorum xhíbrids asiàtics) i són d'origen japonès, xinès o coreà. 

La varietat és extraordinària: n'hi ha de flors de tons llisos, des del blanc, el lila i els rosats al carmesí, passant pel groc i el taronja; altres llueixen dues tonalitats amb degradats i fins i tot puntejats. Uns llargs estams rematats en grans anteres (el pol·len taca!) Sorgeixen en el centre de cada corol·la. Les fulles, de color verd intens, allargades i acabades en punta, s'alternen cobrint totalment les tiges. La floració comença al maig-juny i arriba al seu pic al juliol-agost.

Les cales (Zantedeschia), els seus espatas en forma de tancats embuts exhibeixen ara gran varietat de colors: des del groc llimona i els rosats més diversos als taronges, vermells, púrpures i violetes. Les destinades a testos són molt més compactes que les típiques dels jardins: recorden un atapeït ram de flors més petites però molt abundants, entre llustroses fulles verdes que de vegades llueixen marques platejades. La floració es produeix de maig-juny a octubre.

Estrelles de Betlem és el nom comú dels Ornithogalum, un gènere emparentat amb els jacints. Les seves vares florals, nues de fullatge, emergeixen de rosetes basals de fulles llargues i acaben en raïms de flors de sis tèpals en forma d'estrella, blanques en general. Les espècies més habituals són la Ornithogalum saundersiae, que produeix petites flors blanques amb un ovari negre molt decoratiu en el centre, al cap de llargues tiges (0,50 a un metre). La Ornithogalum thyrsoides, que emet atapeïts raïms florals en vares d'uns 50 centímetres. I la Ornithogalum dubium, que dóna flors més grans, blanques però també en tons grocs o ataronjats, en tiges molt més curtes: de 10 a 30 centímetres.