- Hisop anisat (Agastache foeniculum): L’abundant fullatge desprèn una deliciosa aroma a anís i menta, igual que les seves espigues florals violetes, formades per diminutes floretes labiades (com les del romaní). En el cultivar ‘Alabaster’, les inflorescències són blanques amb matisos daurats. Creix de pressa i pot arribar a fer entre 0,60 cm i 1m d’alçària. Malgrat que adora el sol, també viu bé a l’ombra. Fa moltes llavors.
- Astrància (Astrantia major): Aquesta vivaç, habitual dels jardins de Piet Oudolf, produeix petites umbel.les d’una gran bellesa, semblants a ramells de minúscules flors envoltades de bràctees amb aspecte de pètals. Acostumen a ser blanquinoses o lleugerament rosades, però les diferents varietats cultivades han expandit la gamma de tons.
- Anemones japoneses (Anemone x hybrida): A partir d’agost, i fins que acaben vençudes pel fred de la tardor, aquestes anemones no deixen d’emetre delicades flors blanques o de color rosa pàl•lid. Poden ser simples o semidobles, i sorgeixen de llargues tiges de 0,5 a 2 metres d’alçària. Són famosos els híbrids ‘Honorine Jobert’, de copiosa floració blanca, i ‘September Charm’ i ‘Köningin Charlotte’, de flors rosades semidobles.
- Milfulles (Achillea millefolium): Destaca pel fullatge plomós i les gràcils vares florals que acaben en corimbes plans formats per petitíssim capítols. Creix silvestre en bona part de la Península, per això tolera bé la calor, el fred i la sequedat ambiental. L’espècie ha originat varietats de flors de color vermell fosc, rosa intens, magenta, rosa malva... colors que en algunes va canviant amb el pas dels dies.
- Malva reial (Alcea rosea): Les seves flors simples, semidobles o dobles, d’entre sis i deu centímetres de diàmetre i colors d’allò més diversos, inclòs un vermell fosc gairebé negre (‘Nigra’), apareixen formant llargues espigues que poden fer entre 0,50 cm i 2 m d’alçària. És una planta perfecta per a aportar verticalitat a les composicions. Aquesta vivaç de vida curta (uns cinc anys) produeix abundants llavors.