L'anomenada processionària del pi, aquesta eruga tan temuda i perillosa pels seus pèls urticants, que forma llargues files d'exemplars, processons, entre novembre i març, ha passat de ser una plaga forestal a quedar-se a les coníferes dels nostres jardins. Conèixer el seu comportament i fases de desenvolupament és clau per poder enfrontar-s'hi i mantenir-la a ratlla.

Un dels moments clau per combatre la processionària és a la tardor, quan acaben d'eclosionar els ous i les erugues són molt petites i més vulnerables als insecticides.

Mètodes de control i lluita: En desenvolupar la processionària un cicle tan variable segons la meteorologia, la forma d'actuació ha de tenir en compte l'estadi concret en què es trobi. Un dels moments clau per combatre-la és la tardor (octubre-novembre), quan acaben d'eclosionar els ous i les erugues són molt petites i més vulnerables als insecticides.

• Endoterapia: D'uns anys ençà s'han desenvolupat nombrosos mètodes de endoteràpia vegetal, que consisteixen a aplicar injeccions en els arbres. La seva eficàcia és altíssima. Aquestes injeccions, que es claven en els troncs mitjançant un petit trepant, són carregades amb insecticides sistèmics que d'aquesta manera es distribueixen per tot el sistema vascular de l'arbre, el que produeix la mort de les erugues a l'alimentar-se de les acícules. Es tracta d'un mètode tan efectiu com net, ja que evita la dispersió del fitosanitari en l'ambient i per tant no afecta els insectes útils (abelles, marietes, papallones ...) ni a les persones i animals, i no contamina els sòls ni l'aigua. Els tractaments per endoteràpia han de ser aplicats per professionals.

• Polvorització amb insecticides: Entre l'octubre i novembre, preferiblement, encara que també al desembre, es poden efectuar polvoritzacions sobre les erugues amb insecticides biològics. El Bacillus thuringiensis 'Kurstaki', que actua per ingestió, podria considerar-se el tractament més ecològic, ja que afecta les erugues però és innocu per a les persones i la fauna terrestre i aquàtica. No deixa residus i no és perjudicial per al medi ambient. També es poden efectuar aplicacions amb insecticides sintètics basats en piretroides.

• Trampa de feromones: Consisteixen en bosses amb feromones que es pengen de les branques dels arbres i atrauen les papallones mascle, que entren en el parany i no poden sortir, de manera que acaben morint. S'impedeix així la fecundació de les femelles. En realitat es tracta d'una eina de control biològic, que permet realitzar un mostreig o seguiment de l'estadi de la plaga, de manera que no es pot considerar un mètode de lluita. Es pengen normalment entre juliol i setembre (durant juny a climes freds i fins a l'octubre en els càlids). Es poden reutilitzar a l'any següent col·locant a l'interior una nova càpsula de feromones.

• Trampa anell per al tronc: Aquest tipus de parany es col·loca al voltant del tronc per atrapar les erugues quan baixen en processó. Consisteix en un anell plàstic que els impedeix sortir, proveït d'un tub i una bossa on cauen i moren. És reutilitzable i reciclable.

• Nius per a ocells insectívors: La idea és treure partit de l'activitat depredadora natural de petites aus com les mallerengues i carboners. És un recurs més estètic que efectiu a gran escala i no serveix per a controlar situacions de plaga.

• Mètodes manuals: Trets amb escopetes als nius, polvoritzacions amb aigua a pressió, cola de dessecació lenta en el tronc ... i també retirar les bosses, el mètode més efectiu i ecològic entre els manuals. Els bosses s'han de cremar per no traslladar el problema a un altre lloc.