Després de l'explosiva floració de primavera, les vigoroses glicines emeten tal quantitat de tiges que en molts casos es converteixen en una massa verda d'aspecte groguenc, o se sobrecarreguen fins al punt de posar en perill l'estabilitat del suport. La poda és el principal recurs per alleugerir-les, limitar la seva expansió i aconseguir una bona floració la temporada vinent.
LA PODA D' ESTIU
La poda d'estiu és la més important de la glicina, ja que permet controlar el desenvolupament vegetatiu i estimula la formació de flors, millorant la qualitat i la quantitat de cara a la pròxima primavera. A més, indueix l'entrada en floració de plantes joves (en alguns casos passen força anys des que els exemplars es planten fins que comencen a florir).
Què cal podar
S'han de reduir els brots llargs de la temporada en curs a 3-4 guimes (a la foto de dalt), sempre que no siguin necessaris per a la formació de la planta. Els brots curts no es toquen, excepte en plantes adultes amb masses molt denses, cas en el qual cal entresacar brots per aconseguir una massa vegetal ben airejada i il·luminada.
Els xupons que apareixen a la base de la planta s'han d'eliminar completament.
Quan es poda
Aquesta poda s'efectua un cop a l'estiu, dos mesos després de la floració. En regions amb temporades de creixement llargues pot ser necessari repetir l'operació passats un parell de mesos; per això cal fixar-se en els brots que neixin de l'última poda: es puguen si estan amb la base lignificada i els guineus formats.
En qualsevol moment de l'estiu es poden retallar tiges que s'escapin de la zona assignada, envaeixin zones de pas, capçades d'arbres, façanes, etcètera.
De menor importància, encara que convenient, és podar les beines que produeixen les glicines (són lleguminoses). La planta inverteix molts recursos en la producció d' aquests fruits en detriment dels erms de flor que hauria de preparar per a l' any següent.
Precaucions
Cal tenir la precaució de no reduir excessivament la vegetació per evitar-li a la planta una despesa excessiva de reserves a recuperar-se, la qual cosa reduiria notablement la producció de flors a la següent primavera. Els exemplars descuidats és millor renovar-los al llarg de diversos anys.